L’importànica de les paraules

Potser alguns em direu primmirada, d’altres estareu d’acord amb mi… però jo crec, més ben dit, sé, que una mateixa paraula, depenent d’on, com i amb qui es digui és generadora de diferents sentiments i emocions.
En la meva professió, les paraules encertades tenen molt de valor i a la inversa, n’hi han que dites en un lloc no adient, amb un to poc correcte i amb la persona equivocada poden deixar una mala sensació permanent i difícil de redreçar. Us posaré un exemple. Aquesta tarda m’ha obert la porta del primer domicili en Ramon. És el fill d’en Josep, un usuari que últimament ha fet una davallada física important. Necessita més ajuda per a fer les seves activitats de la vida diària, per menjar, vestir-se i mantenir la seva higiene. Cognitivament però, manté les seves capacitats i n’és molt conscient que el seu cos ja no és tan àgil com fa uns mesos.

Fa uns dies, el Ramon em va informar, davant del seu pare, que de camí al bany, no va controlar l’esfínter i va evacuar sobre, al bolquer. En aquell moment no li vaig dir res, però en marxar, en privat, li vaig demanar que aquests tipus de comentaris no els fes davant del seu pare. Perquè encara que ell sols volgués informar-me i descarregar una petita part de la seva feixuga càrrega que li eren aquelles situacions amb el seu pare, si m’ho explicava davant d’ell, de ben segur, el seu pare se sentiria humiliat, ofès i trist. Doncs aquesta tarda, m’etziba, altre cop davant del seu pare un: el veus fotut, oi? Déu li faria un favor si se l’endugués. M’he quedat de pedra i fent servir una mica d’humor he desviat el tema.

Abans de tancar la porta, li he dit al fill, fent servir tota la meva capacitat assertiva de la qual sóc capaç que, es posés en el lloc del seu pare a l’hora d’escollir les paraules i comentaris. Que s’imaginés a ell mateix, escoltant aquestes mateixes paraules davant seu, com si ell no hi fos i dirigides a qualsevol persona que l’assisteixi.
S’ha de tenir en compte el gran valor de les paraules, li he dit. Quan estem al costat d’una persona depenent, hem de tenir en compte quines conseqüències tindrà el nostre vocabulari. De fet, hauríem de tenir-ho en compte sempre, fos qui fos el nostre interlocutor, depenent o no. Però n’hem de ser més conscients amb aquells qui els hi volem fer el camí més fàcil, ja que la seva autonomia no els hi permet.