COVID-19 i conseqüències
Com ens afecta la Covid-19
Aquestes darreres setmanes hi ha una realitat en comú rere totes les portes de cada dia. Segueixen sent famílies diferents, usuaris singulars amb la seva vida i circumstàncies úniques però aquests dies tota la gent gran a la qual assisteixo tenen una mateixa realitat: el no poder sortir de casa, i una mateixa necessitat: mantenir actives les seves capacitats cognitives i seguir treballant la seva autonomia per tal de no perdre-la. Els ànims flaquegen com les seves cames mancades de moviment i exercici. La seva orientació en el temps es veu enterbolida, com tèrbol és el seu record d’ahir i les seves esperances en el demà. Cada dia és igual dins de casa.
Els ànims flaquegen com les seves cames mancades de moviment i exercici
Els ànims flaquegen com les seves cames mancades de moviment i exercici
M’han fet preguntes d’allò més difícils de contestar. “Diuen a la tele que han donat ordre de, a les persones que tenim més de 80 anys deixar-nos morir, és veritat?” “Diuen que la gent gran serem les últimes en poder sortir de casa, que hem d’estar així fins al desembre, és veritat?” “Diuen que a les residències s’han trobat persones dormint en habitacions on el company feia dies que estava mort al llit del costat, és veritat?” I així, pregunta rere pregunta, domicili rere domicili. Cada persona, amb la seva realitat, rutina i relacions familiars i d’amistat estroncades per això que estem vivint.
Rutina i relacions familiars i d’amistat estroncades per això que estem vivint.
Rutina i relacions familiars i d’amistat estroncades per això que estem vivint.
La COVID-19 no és solament un virus. És la conseqüència de moltes decisions, està en la incertesa dels més grans i també està en la por que s’ha apoderat dels més vulnerables. Des de l’equip de Tracta’m Bé, seguim treballant per fer el dia a dia dels nostres usuaris una mica més amable i alegre, donant cobertura a les seves necessitats i seguint treballant amb ells per mantenir la seva qualitat de vida. Una tasca molt difícil quan se’ls hi ha tret el seu al·licient vital: sortir al carrer sota la llum del solet de primavera, escoltar el soroll de la gent al carrer amunt i avall, anar al centre de dia amb els seus companys, gaudir el cap de setmana amb la visita dels seus familiars.
No sé quina seria la millor opció per a la gent més gran: Seguir obrint la porta com cada dia o mantenir-la tancada com aquestes darreres setmanes.